Fem servir cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística de l’ús de la nostra pàgina web www.grup62.cat i mostrar a l’Usuari la publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si l’Usuari continua navegant, considerem que n'accepta l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Genial Ment
Genial Ment

48 divertits reptes per identificar i potenciar els diferents tipus d’intel·ligència que tots els nens tenen!

Format únic

Begoña Ibarrola va néixer a Bilbao, tot i que viu a Madrid des de fa molts anys. És experta en intel·ligència emocional, intel·ligències múltiples i musicoteràpia. Llicenciada en psicologia, va exercir com a terapeuta infantil durant quinze anys, fins que el 1996 va decidir dedicar-se en exclusiva a l'escriptura, la investigació i la docència. Fa més de trenta-nou anys que imparteix cursos de formació al professorat i a famílies en diferents institucions, i ha publicat més de dos-cents contes, alguns dels quals han estat traduïts fins a nou idiomes. A més de fer cursos d'Educació Emocional i d'Intel·ligències Múltiples en diferents centres de formació de professors, és investigadora en Ne...

Llegir-ne més

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES: UN NOU CONCEPTE D'INTEL·LIGÈNCIA 

Si hi ha alguna cosa que resulti gratificant a pares i educadors és, sens dubte, ajudar nens i nenes a desenvolupar tot el seu potencial i a ser feliços. Per això, cal que observem els infants amb atenció des de ben petits: quins gustos i quines preferències tenen, què els agrada fer més que cap altra cosa al món, què fan quan ningú els diu el que han de fer, a quina activitat es lliuren amb passió… Les conclusions a què arribem després d’haver-los observat ens serviran per poder orientar-los adequadament quan, arribats a l’adolescència, necessitin trobar la seva vertadera vocació en el moment de dissenyar l’itinerari formatiu que hauran de seguir per arribar treballar en un camp que encaixi amb el perfil d’intel·ligències de cadascú.

Però, en primer lloc, caldria respondre a una pregunta bàsica: què és la intel·ligència? Veurem com s’entenia abans i com es defineix en l’actualitat.

L’any 1959, David Wechsler va proposar la definició d’intel·ligència com «la capacitat global de l’individu d’actuar amb determinació, de pensar racionalment i de tractar eficaçment amb el seu entorn». Així, la intel·ligència es podia mesurar, es podia quantificar en un nombre que indicava el coeficient intel·lectual. Aquest nombre reflectia el nivell de cada persona en un seguit de competències com ara la capacitat d’anàlisi, la comprensió, la retenció i la resolució de problemes de tipus cognitiu.

Tanmateix, aquesta definició no tenia en compte un detall molt important: que l’individu també necessita desenvolupar un conjunt de competències que no tenen res a veure amb allò cognitiu, sinó que pertanyen a l’àmbit socioemocional.

El 1980, el professor Howard Gardner va dur a terme un estudi sobre el potencial humà i la seva realització. L’estudi partia d’una pregunta transcendent: per què hi ha persones que, amb un coeficient intel·lectual molt elevat, fracassen de manera absoluta en les seves vides personals?

Gardner entenia la intel·ligència com una capacitat, i això la convertia en una habilitat que es podia desenvolupar, tot i que no en negava el component genètic. Tots naixem amb unes potencialitats marcades per la genètica, però aquestes potencialitats es desenvoluparan d’una manera o d’una altra en funció del medi ambient, les experiències, la família, l’educació rebuda, la personalitat... Cap esportista d’elit arriba al cim sense entrenar, per bones que siguin les qualitats naturals de què parteix. El mateix es pot dir dels matemàtics, dels poetes, o de la gent emocionalment intel·ligent.

L’aspecte més destacable de la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner consisteix a reconèixer l’existència de diverses intel·ligències, diferents i independents, que interactuen i es potencien recíprocament. Parlem-ne!

La intel·ligència lingüística és la capacitat de fer servir les paraules amb eficàcia, en forma oral o escrita; en definitiva: saber comunicar-se. Està involucrada amb la lectura i l’escriptura, i amb la comunicació oral. Inclou la sensibilitat pels sons i les paraules amb els matisos de significat, el ritme i les pauses. Es relaciona amb el potencial per estimular i persuadir per mitjà de la paraula.

Inclou l’habilitat per manipular la sintaxi o els significats del llenguatge. Alguns usos incorporen la retòrica (emprar el llenguatge per convèncer altres persones d’actuar d’una manera determinada), la mnemònica (utilitzar el llenguatge per poder recordar informació), l’explicació (fer servir el llenguatge a fi d’informar) i el metallenguatge. L’expressió verbal de les idees és un exercici metacognitiu important, ja que, ben sovint, en el procés d’escoltar-nos quan parlem o llegim el que hem escrit, obtenim una percepció més profunda del que realment pensem i sabem.

Els quatre components d’aquesta intel·ligència són escoltar, parlar, llegir i escriure.

Com que en l’etapa prenatal el sentit de l’oïda ja es desenvolupa del tot, les bases d’aquesta intel·ligència s’estableixen abans del naixement. Recordem que la nostra capacitat de parlar, com ho va demostrar el doctor Tomatis, es fonamenta en la capacitat de sentir, de manera que el bebè, ja a l’úter, «aprèn a parlar» sentint la seva mare. És important desenvolupar la capacitat d’escolta, perquè la falta de domini en aquesta habilitat dona lloc a nombrosos fracassos en l’aprenentatge i a mals entesos.

Està present en infants que des de ben petits utilitzen el llenguatge per comunicar-se i aconsegueixen atreure l’atenció dels adults mitjançant l’emissió de sons. Solen parlar aviat i amb un vocabulari ampli. A aquests nens i nenes els encanta que els expliquin històries i contes, llegir, jugar amb rimes i embarbussaments, redactar històries, inventar-se narracions, explicar «xafarderies», se saben les lletres de moltes cançons, memoritzen llistes i poemes amb facilitat, i aprenen també amb facilitat altres idiomes.

Entre d’altres, està present en les professions que enumerem tot seguit. En aquests apartats, hem optat per utilitzar el gènere masculí com a genèric:

Advocats, venedors, professors, escriptors, jutges, filòlegs, polítics, actors, periodistes, guionistes, locutors, bibliotecaris, secretaris, traductors, intèrprets i psicòlegs.

La intel·ligència logicomatemàtica és la capacitat d’utilitzar els nombres de manera efectiva i de raonar adequadament. Inclou la sensibilitat als esquemes i a les relacions lògiques, les afirmacions i les proposicions, les funcions i altres abstraccions relacionades. Involucra la capacitat de moure’s amb comoditat pel món dels nombres, fer càlculs, preveure riscos, anticipar conseqüències i decidir inversions.

Implica la capacitat per entendre les relacions abstractes. És la que s’utilitza quan cal resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És el tipus d’intel·ligència més complex quant a l’estructuració, i s’associa al pensament científic.

Segons Gardner, s’expressa a través de quatre competències i habilitats:

Ser capaç de fer servir una cadena de raonament en forma de supòsits, proposicions i conclusions.Tenir la capacitat d’adonar-se que les relacions entre els elements d’una cadena de raonament d’aquest tipus en determinen el valor.Entendre’s amb l’abstracció; en la part lògica, consisteix en una elaboració conceptual, i en la part matemàtica, en un procés que comença amb el concepte numèric, passa després al concepte de dimensió variable i arriba al seu nivell més alt en la funció de les variables.Mostrar actitud crítica: un fet pot ser acceptat quan ha estat possible verificar-lo empíricament.

Es correspon amb el que la cultura occidental ha considerat des de sempre l’única intel·ligència existent. Els tipus de processos que s’usen al servei d’aquesta intel·ligència inclouen: categorització, classificació, inferència, generalització, càlcul i demostració d’hipòtesis.

Els infants que tenen aquesta intel·ligència són molt observadors i solen numerar tot el que veuen ja des de petits; els encanten els nombres, manipular objectes, analitzar i resoldre problemes, fer conjunts i ordenar, i s’acosten als càlculs numèrics amb il·lusió. Quan són més grans els agraden les estadístiques i fer pressupostos o llistes de tasques en ordre d’importància, exploren tot el que els envolta i investiguen com funcionen les coses al seu voltant; els agrada esbrinar el funcionament de les joguines i dels aparells que tenen a prop, i se senten atrets pels trencaclosques i els jocs de manipulació, de memòria, de seriació i de classificació.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Científics, físics, químics, estadistes, programadors, comptables, comercials, banquers, economistes, enginyers, compositors, analistes, agents d’assegurances, pèrits, encarregats de logística, biòlegs, matemàtics, auditors, investigadors, agents de borsa, astronautes, tècnics de laboratori, controladors aeris, cuiners i arquitectes. 

la intel·ligència visuoespacial és la capacitat de formar mentalment representacions espacials i operar-hi amb finalitats diverses. Té la capacitat de percebre imatges externes i internes, recrear-les, transformar-les o modificar-les, recórrer l’espai o fer que els objectes el recorrin, i produir o descodificar informació gràfica. Permet crear models de l’entorn visuoespacial i efectuar transformacions a partir d’aquest mateix model, fins i tot en absència d’estímuls concrets. Aquesta capacitat es relaciona directament i ben aviat amb l’habilitat dels individus per fer construccions amb blocs, la capacitat de poder imaginar objectes en l’espai, ombres, projeccions, angles, muntar i desmuntar objectes mecànics, orientar-se, etc.

Des de bebès, els nens amb aquesta intel·ligència dediquen una gran atenció a les imatges i mostren una sensibilitat especial pels colors, les formes i els dibuixos. Els encanta gargotejar, dibuixar, mirar il·lustracions de contes, llibres, revistes, pel·lícules, fotografies i puzles tridimensionals.

Està present en els infants que estudien millor amb gràfics, esquemes, quadres...; els agrada fer mapes conceptuals i mentals i entenen molt bé els plànols. Solen ser aficionats als museus i els encanta veure exposicions de temes que els interessin. Tenen facilitat per al pensament visual perquè aprenen per mitjà de la vista i l’observació, i la memòria visual de què disposen els serveix per orientar-se.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Arquitectes, paletes, il·lustradors, astronautes, dissenyadors gràfics, dissenyadors industrials, dissenyadors de videojocs, paisatgistes, aparadoristes, topògrafs, geògrafs, mariners, cirurgians, escultors, maquetistes, actors, artistes plàstics, decoradors, enginyers, esportistes, cartògrafs, sastres, mecànics, taxistes i perruquers.

La intel·ligència cinestètica i corporal és la capacitat per utilitzar el propi cos, ja sigui del tot o parcialment, en la solució de problemes, en la interpretació o en la creació de productes, i en l’expressió d’idees i sentiments. Inclou habilitats de coordinació, destresa, equilibri, flexibilitat, força i velocitat, com també la capacitat cinestèsica, la percepció de mesures i volums, i la manipulació d’objectes.

Segons Gardner, aquest tipus d’intel·ligència té dues manifestacions bàsiques:

En primer lloc, el control de moviments corporals propis.En segon lloc, el maneig d’objectes expressat en habilitats manuals per fer activitats detallades i precises.

Cal subratllar que l’habilitat cinestèsica en un determinat camp no indica necessàriament la presència d’aquesta intel·ligència en un altre. Per exemple, pot ser que una persona sobresurti en l’art de la mímica i en el domini de la gestualitat, i que tot i això sigui força maldestre en qualsevol activitat que requereixi motricitat fina. O, al contrari, és possible que mostri un domini excel·lent en el camp de la mecànica, o que sigui un bon rellotger o cirurgià, i que en canvi no destaqui en cap esport.

Per a molts infants i adults, la visió i l’audició són canals sensorials insuficients per comprendre i incorporar informació. Aquestes persones recorren a processos tàctils i cinestèsics i han de manipular o experimentar el que aprenen per poder comprendre la informació i interioritzar-la.

Són infants que aprenen fent, i mitjançant experiències multisensorials. Des de petits mostren una coordinació excel·lent dels músculs en general, els encanta córrer, saltar, fer cabrioles, modelar, ballar, cosir, tocar-ho tot i imitar gestos. Quan són una mica més grans, destaquen en activitats esportives, dansa, expressió corporal i en treballs de construccions amb materials concrets, i sovint tenen molta traça tocant instruments musicals.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Ballarins, artesans, cirurgians, esportistes, coreògrafs, models, gimnastes, odontòlegs, joiers, atletes, actors, fusters, malabaristes, escaladors, fisioterapeutes, mims, cuiners, maquetistes, titellaires, rellotgers i escultors.

La intel·ligència musical és la capacitat de percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals. Des d’un punt de vista més general, involucra la capacitat de captar l’estructura de les obres musicals, reproduir una cançó i ser sensible als sons de l’entorn.

La intel·ligència musical té les seves pròpies normes i estructures de pensament, les quals no es troben vinculades necessàriament a altres tipus d’intel·ligència. La música és un llenguatge que té les seves normes i una gramàtica pròpia.

Segons Gardner, aquesta intel·ligència s’expressa a través de tres competències bàsiques:

Sentit per als timbres o les freqüències
Sentit per al ritme
Sentit per a les tonalitats

Les nombroses combinacions d’aquests tres elements, timbre, to i ritme, han donat lloc a la notable varietat musical que trobem arreu del món. Es manifesta en la composició, el cant i l’execució d’instruments.

És possible que aquest tipus d’intel·ligència es comenci a desenvolupar ja en l’etapa prenatal, atès que el sistema auditiu es completa abans de néixer. En general, els infants que han rebut estimulació musical en el desenvolupament prenatal presenten desenvolupament de la sensibilitat sonora tot just néixer, reconeixen amb facilitat veus i sons de l’entorn i responen amb moviments a la música que escolten. Solen «musicalitzar» el seu llenguatge incipient i quan ja saben parlar acostumen a cantar espontàniament posant to i melodia al que volen dir.

El rang d’habilitats musicals és ampli, i és poc probable que es manifestin totes en un mateix individu. Una persona pot ser molt bona cantant i, això no obstant, molt maldestre quan es tracta de tocar un instrument musical, o pot ser molt bona component però en canvi no estar dotada per al cant, ja que aquestes dues últimes activitats requereixen la presència d’altres intel·ligències. Per tocar gairebé tots els instruments és necessari posseir un bon potencial en la intel·ligència cinestèsica i corporal i l’espacial, i per cantar, en la intel·ligència lingüística.

Els infants que destaquen aquí se senten atrets pels sons de l’entorn i per tota mena de melodies, gaudeixen seguint el compàs amb la mà o el peu, picant o movent algun objecte rítmicament o bé cantant, i sovint saben diferenciar el cant de diferents ocells i el so que correspon a alguns animals. Entonen bé moltes cançons i se les aprenen de memòria amb facilitat. Sovint cantussegen mentre estan concentrats en alguna tasca.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Compositors, instrumentistes, directors d’orquestra, directors de cor, crítics musicals, productors musicals, cantants, publicistes, actors, animadors, ballarins, musicoterapeutes, coristes, professors de música, lutiers, afinadors de pianos, disc-jockeys i enginyers i tècnics de so.

La intel·ligència naturalista és la capacitat de distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals o plantes. Permet reconèixer i classificar espècies de la flora i la fauna. Ajuda a distingir les espècies de l’entorn que són valuoses o perilloses, i a categoritzar organismes nous o poc familiars. Inclou les habilitats d’observació, experimentació i reflexió, i la capacitat de posar en qüestió el nostre entorn.

L’atracció per descobrir el món natural i la inquietud per desvelar els misteris de la natura en són les manifestacions més significatives. Segons Gardner, les capacitats essencials d’aquesta intel·ligència inclouen l’observació, la reflexió, l’establiment de connexions, la classificació, la integració i la comunicació de percepcions sobre el món natural i humà. De fet, aquestes habilitats de pensament poden enriquir l’aprenentatge en totes les disciplines. L’educació ambiental té un paper important en el desenvolupament d’aquesta tipologia.

Els infants que tenen aquesta intel·ligència mostren passió pels animals, les plantes i el món natural en general, i se senten atrets pels fenòmens atmosfèrics i els cicles de la natura. Saben observar, són bastant pacients, els agrada estudiar la natura, classificar elements de l’entorn natural, i els interessa el reciclatge, l’atenció del medi ambient i la defensa de la natura.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Biòlegs, geòlegs, arqueòlegs, guardes forestals, tècnics mediambientals, curadors d’animals, agricultors, ramaders, guardaboscos, jardiners, botànics, meteoròlegs, paisatgistes, agrònoms, astrònoms, veterinaris, nutricionistes i enginyers en alimentació.

La intel·ligència intrapersonal és la capacitat de comprendre els altres i actuar en situacions socials, posar-se al lloc de l’altre i saber tractar-lo, i percebre i discriminar emocions, motivacions i intencions. Inclou sensibilitat per identificar expressions facials, la veu, els gestos i les postures, capacitat per establir relacions i mantenir-les i d’assumir rols dins d’un grup. Fem servir aquesta intel·ligència per diferenciar les persones, col·laborar amb elles, orientar-les o bé per manipular-les o aconseguir alguna cosa.

S’observa en infants que, ja quan són petits, reclamen relació afectiva amb l’entorn; els agrada estar amb altres nens i nenes, es mostren empàtics i saben consolar, són generosos i solidaris i faciliten un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Tenen capacitat d’influir en els altres, i solen destacar en el treball grupal i quan duen a terme esforços conjunts i projectes de col·laboració. Les habilitats interpersonals són molt importants per al desplegament social d’aquests infants, i es classifiquen entre les competències més valorades en moltes professions, sobretot quan es treballa amb persones.

Es dona en infants que gaudeixen treballant en grup, que són convincents en les seves negociacions amb companys o amb adults, que són empàtics, que prefereixen els jocs cooperatius o competitius, que saben com motivar els companys i cercar el consens en la resolució de conflictes. La intel·ligència interpersonal es manifesta també a través de l’humor, ja que sovint creen situacions humorístiques quan hi ha tensió per provocar la rialla entre companys o professors a fi de dissoldre-la. A vegades, aquest tipus d’intel·ligència s’expressa de manera negativa en la manipulació emocional.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Relacions públiques, assessors, pedagogs, polítics, diplomàtics, advocats, educadors, tècnics de recursos humans, assistents de vol o de congressos, cambrers, infermers, metges, venedors, treballadors socials, directors d’orquestra, psicòlegs, periodistes, sociòlegs, entrenadors, animadors i secretaris.

La intel·ligència intrapersonal és la capacitat de comprendre’s un mateix i reconèixer les pròpies emocions i sentiments, saber veure amb claredat les raons que porten a reaccionar d’una manera o d’una altra i comportar-se en correspondència a les necessitats, els objectius i les habilitats personals. Permet l’accés al món interior, i sap aprofitar la informació que se n’obté i orientar l’experiència.

Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa d’un mateix (debilitats i fortaleses), tenir consciència dels estats d’ànim interiors, de les intencions, les motivacions, els temperaments, els desitjos, i igualment es manifesta capacitat per a l’autodisciplina, l’autocomprensió, l’autoestima, l’autoconfiança i el control emocional.

Ajuda a fer que les persones observin els seus estats i processos neurocognitius, tant a nivell intel·lectual com emocional, i comprenguin els comportaments propis. La metacognició és un procés indispensable per al desplegament d’aquesta intel·ligència, una aptitud per al coneixement introspectiu d’un mateix que permet l’anàlisi i el maneig dels propis sentiments emocions, interessos, capacitats i èxits.

No tots els aspectes d’aquesta intel·ligència es manifesten alhora en un mateix individu. Per exemple, pot ser que una persona tingui una imatge interior de si mateixa precisa i que en canvi no hagi desenvolupat un nivell d’autoestima prou alt. Pot ser que una persona se senti molt bé amb ella mateixa i que en canvi no sigui capaç d’analitzar opcions i prendre decisions encertades a través de la reflexió.

Aquesta intel·ligència, unida a la interpersonal, ofereix un panorama bastant clar del que significa ser emocionalment intel·ligent. De fet, el constructe d’intel·ligència emocional, en els seus orígens, es va basar en la combinació d’aquestes dues intel·ligències.

Els infants que tenen aquesta intel·ligència solen ser introvertits, saben raonar amb encert, són bons consellers dels seus pares, tenen un món interior molt ric, tenen clars els seus valors, es nodreixen de la imaginació i són sensibles i capaços de prendre les millors decisions. En general, demostren interès per les seves experiències internes i els enriqueix passar estones tot sols en entorns tranquils i llocs privats que els permeten treballar i reflexionar.

Entre d’altres, està present en aquestes professions:

Psicòlegs, treballadors socials, filòsofs, pedagogs, actors, entrenadors personals, assessors, terapeutes, compositors, publicistes, creatius, professors, metges, psiquiatres, sacerdots, inventors, empresaris, investigadors, detectius, poetes, escriptors, antropòlegs i guionistes. 

INTERVAL D'EDAT QUE CORRESPON A CADA INTEL·LIGÈNCIA

Cadascuna de les intel·ligències té la seva «finestra d’oportunitat», és a dir, un interval d’edats en el qual el cervell és especialment eficient en aquest tipus específic d’aprenentatge. De totes maneres, cal tenir en compte que el tancament de la finestra només suposa una dificultat superior per aprendre, però mai un impediment de l’aprenentatge, ja que el cervell és plàstic i és capaç d’aprendre durant tota la vida.